Un document dels teixidors de lli de 1826 i uns quants records de la Maria.

Processo de pregaries de l'any 1905 davant de la Carlania.

Si fa poc parlàvem d'un llibre de comptes dels blanquers i assaonadors de Santa. Coloma de Queralt al segle XVIII, avui parlarem dels teixidors de lli en una època més tardana, concretament al 1826.

A l’arxiu de l’ACBS hi ha un document on hi consten els noms de tots els teixidors de lli que viuen i treballen al poble al 1826, i també el nom dels aprenents. Estaven adscrits en una confraria sota l’advocació de Santa. Anna, com la dels blanquers,i va ser creada a l’Edat Mitjana, al 1466. Eren 29 confrares, i 21 aprenents, anomenats també fadrins.

Els noms son aquests:

Salvador (Salbado) Sanahuja, Josep Bartolí, Joan Solé, Anton Guell, Manuel Nobella, Joan Bila, Josep Barba, Jeroni Bila, Jaume Mullerat, Magí Dausola, Mateu Lapreu, Silvestre Lapreu, Josep Asbert, Jaume Nobella, Franciso Domingo, Magí Dalmases, Tomàs Albareda, Josep Mensa,       Josep Domingo, Anton Domingo, Pau Roca, Magí Domingo y Martí, Mariano Domingo, Magí Sole de la Plaça, Magí Sole de St. Roch, Magí Bilá, Magí Sole dit lo Sach.                          

Hi consten quatre persones que paguen a la confraria perquè son devots de Sta. Anna, però que no son a la llista dels teixidors:Mariano Miquel, Joan Nialet, Mariano Asteba, Anton Muria.                                              

Fadrins i aprenents :

Anton Fullada, PalagríCortadella, Bartomeu Puntu, Josep del Flaque, Pere Nobella, Fill de Magí Bidal, Anton Bartolí, Jaume Briansó, Joan Passamané, Ramon Albí, Lo del Corretxa, Joan Sagalà, Josep Soleda dit Tambó, Magí Domingo Raiató, Josep LLoreta, Mariano Morera, Francisco Rosich, Anton Martí, Damià Marimon, Anton Sagalà, Josep Panchó.

Cònsols de la Confraria: Anton Miquel, Josep Barb(r)a:

La majoria dels cognoms son els típics de la vila, Domingo, Mensa, Mullerat, Albareda, Albi, Solé, Vila ... encara que alguns sembla que estan mal escrits, com tots els “Vila” que estan escrits en B, o com el “Josep Soreda dit Tambó” que escriuen Soleda, i la majoria dels cognoms estan escrits sense accent.

També pot resultar curiós veure com els noms que tenien en aquella època, no són els que avui dia s’acostumen a posar:

Hi han 10 Joseps, 8 Antons, 8 Magís, 5 Joans, 4 Marianos, 3 Jaumes, 2 Franciscos, i només un: Salvador, Manuel, Jeroni, Mateu, Silvestre, Tomàs, Pau, Pelegrí, Bartomeu, Pere, Ramon, Damià.

En la història dels teixits, el lli és dels més antics.Sembla que va ser la segona fibra utilitzada després de la llana. És de la tija del lli d’on s’obté el fil que serveix per teixir, però per obtenir aquest fil, abans cal deixar descompondre la planta per tal de separar les fibres, ino se n’extreu el fil fins després de diversos processos. El teixit de lli és semblant al de cotó, però és més fi, més fresc, més absorbent i més fort.          

El Josep Asbert que surt en aquesta llista de 1826, deuria ser l’avi del Josep Asbert Domingo, que vivia a la Carlania, al Portal. També era teixidor de lli i tenia uns telers a baix a l’entrada, un, on després hi va haver cal biciclista, l’altre on després s’hi va instal·lar una botiga de queviures. Havia nascut al 1846, i era la setena generació d’Asberts que vivien a la Carlania. La seva néta, la Maria Aubia, explica que al seu avi, li portaven el lli de la Teia.-La Teia era la zona propera a Sta. Perpetua ia Vallespinosa, i a tots els seus entorns, i aquest nom a vegades era dit amb un cert to despectiu pel fet de ser aquella zona, antigament, boscosa, aïllada i feréstega, i per tant els seus veïns se’ls tenia per gent esquerpa, rude i primària-. El lli que li portaven de la Teia, no el pagava amb diners, perquè, cap a la segona meitat del XIX, en segons quins estaments socials no en deurien córrer gaires. Així doncs, a canvi del lli, els donava figues seques i altres productes que la seva néta ja no recorda.

Ell va ser l’últim teixidor de lli dels Asbert, i possiblement dels últims de la vila. Les seves filles ja van treballar totes a les fàbriques tèxtils del poble, on ja obtenien un sou, per petit que fos. A més, el teixit que feien amb els telers de casa era bast, tosc i gruixut, mentre que a les fàbriques es treballaven ja teixits més suaus i fins. Abans d’anar a treballar a la fàbrica, les quatre filles, havien anat a  servir a Barcelona, amb tan sols 14 anys.

A més de les filles, el Josep Asberttambé havia tingut dos fills. Aquests van patir un accident quan eren petits,havia de ser cap als anys 70 del segle XIX. Els nens sempre estaven jugant fora al portal, i allà cada dia arribava amb el carro i la mula la que anomenaven la vella Capblanca, que vivia de la venda de la llenya que portava del bosc. Quan arribava al portal, deslligava la mula i amb una xurriacada la feia anar tota sola cap a l’estable que tenia al capdamunt del poble. Els de ca l’Asbert sempre deien que un dia hi hauria un accident amb aquesta mula solta, i així va ser. Un dia, el petit dels germans va anar a parar sota les potes de l’animal, el seu germà, que era una mica més gran, va intentar treure’l d’allà, la mula es deuria impacientar i els va matar a tots dos.

El Josep Asbert sabia llegir i escriure perquè havia anat a fer d’escolà al Convent amb els frares, i en va ensenyar a les seves germanes, i després a les seves filles. A la casa hi tenien llibres dalt les golfes, alguns amb cobertes de pergamí. Anys més tard, una néta seva casada amb un home de fora poc amant dels llibres, al ser preguntada pels llibres antics que eren a la casa, va dir que amb tots ells havien fet una gran calderada de sabó.

Potser entre els lectors hi hagi algú que recordi anècdotes o vivències d’algun altre artesà, sigui teixidor de lli o no, i ens les pugui explicar, tal com ha fet la Maria.Així podem anar teixint petits relats particulars que ens poden ajudar a entendre millor el passat del nostre poble i alhora el passat del país.

Montserrat Rumbau Serra