dijous, 6 de desembre de 2012

Un llibre de comptes de la Confraria de Sta. Anna dels Blanquers i assaonadors de Sta. Coloma de Queralt


L’Associació Cultural de la Baixa Segarra ha pogut adquirir un manuscrit del 1748 de la Confraria Sta Anna dels blanquers i assaonadors de Sta. Coloma. És un llibre de comptes, on també hi han les ordinacions de la confraria. Amb aquesta adquisició, l’Associació ha portat a terme una de les seves principals finalitats: que tot el que parli de Sta. Coloma i sigui de la vila es pugui quedar aquí i pugui ser consultat pels estudiosos i persones interessades.
Les confraries es van constituir cap al segle XII-XIII per ajudar als qui ho necessitaven. No hi havia en aquells anys ni assegurances ni seguretat social. Ens sembla que com que nosaltres en tenim, doncs que hi son des de fa molt de temps, i no és així, és un dels avenços de mitjans del  segle XX. Abans, la vida era molt fràgil, quan algú es posava malalt i havia de deixar de treballar, no cobrava. Si la malaltia s’allargava, la família podia arribar a tenir greus problemes. Per això la gent s’ajuntava per intentar fer front a les dificultats d’una manera conjunta, i s’aixoplugaven sota el patronatge d’un sant protector. Així van nàixer a les ciutats, viles i pobles les confraries que s’aniran convertint en gremis, agrupant oficis que tenien relacions. Les confraries funcionaven com una mútua piadosa, feien costat als confrares més desvalguts quan estaven malalts, s’encarregaven de la vetlla dels morts, dotaven a les noies per poder-se casar, ajudaven a les vídues ...
El llibre adquirit és dels blanquers i assaonadors. Aquests eren els que treballaven la pell, transformant-la fins arribar al cuir. Els blanquers feien la primera fase del procés, comprar la primera matèria als marxants de bestiar i a les carnisseries. Seguidament havien de fer diversos tractaments, rentar-les, treure’n les impureses, encalcinar-les, estirar-les per obtenir la màxima superfície ... Els blanquers necessitaven l’aigua i per això s’instal·laven prop dels rius, sèquies o recs, i una mica apartats perquè alguns dels processos que feien produïen molta pudor. Després d’ells, eren els assaonadors els que s’encarregaven d’acabar el procés fins arribar al cuir. I aquest finalment arribava als artesans que utilitzaven la pell per fer els seus productes, com els sabaters, els corretgers, els basters, els guanters, els pergaminers ...
Dels blanquers de Sta. Coloma no se’n sap res. Potser a partir d’ara puguem saber algunes coses del seu antic ofici.
De tant en tant, és possible trobar documents antics que han anat a parar en mans d’algú aneu a saber com, i possiblement encara en deuen quedar per moltes cases de la vila, ficats en caixes velles o en algun racó de les golfes, papers i documents antics que si es poguessin llegir i estudiar potser ens revelarien algunes parts de la història de la nostra vila que encara desconeixem.
Quan apareix un d’aquests documents, com ara el llibre de la Confraria de Santa Anna que parla dels blanquers i assaonadors de Sta. Coloma, és tota una troballa, i és una molt bona notícia que hagi pogut retornar a Sta. Coloma, d’on no tenia que haver sortit mai.
Montserrat Rumbau Serra, 4 desembre 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada